AL·LEGACIONS AL NOU PLA DEL 22@

L’AVV Maresme, juntament amb l’Associació Cultural i Social Bac de Roda, l’AVV del Poblenou, l’AVV Gran Via Perú Espronceda, l’AVV Vila Olímpica, l’AVV Provençals del Poblenou i la Favb hem presentat al·legacions a les modificacions del Pla General Metropolità (PGM) del 22@ aprovat fa poc per l’Ajuntament . Tot valorant canvis positius respecte al projecte de l’any 2000, entenem que aspectes clau que van ser consensuats l’any 2018 en el document “Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible” no queden correctament reflectits.

Al·legacions:

1.PARTICIPACIÓ

No s’ha realitzat un procés de participació inclusiu per a la realització de la Modificació puntual del Pla General Metropolità per un 22@més inclusiu i sostenible. Diverses associacions que no han estat convidades a les sessions de participació reclamen uns espais per poder expressar les seves posicions i participar conjuntament en la construcció de la Modificació puntual al PGM del 22@.També considerem greu que en el cas del barri de Maresme s’estableixi el dia 17 de desembre la convocatòria del Consell de Barri, on suposadament s’hauria de presentar aquesta proposta, una data posterior al termini de lliurament de les al·legacions, impedint així que les veïnes i veïns puguin informar-se degudament sobre el Pla en exposició pública i poder exercir el seu dret a presentar al·legacions. També és molt contradictòria la proposta que planteja el Pla sobre la posada en marxa de l’oficina del 22@. És evident la falta de participació que segueix propiciant l’administració: no sols no s’ha posat en marxa l’oficina del 22@ durant el procés d’elaboració de la Modificació, sinó que el Pla preveu fer-ho dos mesos després d’acabar el termini d’exposició pública. Per tant:

Primera: Sol·licitem una ampliació del termini de presentació de les al·legacions perquè aquest procés sigui com més inclusiu millor.

Segona: Sol·licitem que la Taula de Seguiment del 22@ es posi una altra vegada en marxa per recollir les modificacions que es plantegen i obrir un procés participatiu inclusiu per treballar sobre tots aquells elements objecte d’aquestes al·legacions.

2.HABITATGE

Per frenar el procés de gentrificació que viu la ciutat i el barri de forma especialment determinant per l’especulació, els desnonaments i la creixent presència de l’activitat turística (hotels, allotjaments turístics…), es fa necessari incrementar l’habitatge assequible al barri. Hem de tenir en compte que aquesta situació s’agreujarà amb la crisi econòmica provocada per la Covid.

Per tant, tot i que el pla preveu un increment d’habitatge important (7.851 ) i que la major part és de protecció oficial (6.489) i de lloguer, no garanteix de forma suficient l’accés a l’habitatge. Si tenim en compte els habitatges existents i els resultants del pla vigent que afecten el 63% de l’àmbit del pla que no es modifica, les xifres resultants pel que fa a habitatge total a l’àmbit 22@ és de 16.042, dels quals 10.274 ( 64% ) serien d’HPO i 5.768d’ HLL.

Una part de l’habitatge de protecció oficial que preveu el pla es correspon a promocions d’iniciativa privada que amb el transcurs dels anys poden deixar de ser protegits i passar al règim lliure. A més, en l’àmbit de consolidació, l’habitatge de lloguer no serà majoritari. En aquest sentit cal fer esment que el document no aporta dades prou clares amb relació al nombre total d’habitatge de lloguer previst, tant d’HPO com d’HLL.

Fins i tot, en alguns àmbits com és en els dels actuals Fronts Consolidats, la proposta actual va en detriment de l’habitatge assequible. La normativa vigent determina que els nous habitatges que es construeixin en els FC seran tots d’HPO. El nou pla preveu per a aquestes actuacions que un 30% de l’habitatge sigui de renda lliure i el 70% d’HPO. El nou pla no concreta de forma clara les xifres i la ubicació de l’habitatge protegit de titularitat pública i del d’iniciativa privada. A partir d’aquestes reflexions,

Tercera: Sol·licitem que, per fer front a les necessitats d’habitatge assequible del barri, tot el nou habitatge que preveu el pla sigui de titularitat pública i de lloguer, considerant les excepcions que el pla vigent contempla amb relació als titulars actuals d’habitatge lliure de l’àmbit.

3.PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

El pla inclou un apartat dedicat a l’Estudi històric i de paisatge urbà que defineix un conjunt d’estratègies destinades a preservar la memòria històrica i la identitat del barri. Però aquest estudi hauria d’estar acompanyat de criteris clars d’intervencions per garantir aquesta protecció i evitar intervencions contradictòries a la preservació del paisatge urbà. Per exemple, el Pla aposta clarament per la protecció i conservació dels passatges com a patrimoni històric, però permet la possibilitat d’increment de volum augmentant l’alçada dels edificis existents. Per tant:

Quarta: Sol·licitem que es concretin les intervencions a efectuar i es determinin els criteris per a la protecció dels elements urbans i arquitectònics com a patrimoni històric.

4.EIXOS I ESPAIS VERDS

Encara que valorem de forma positiva la proposta d’eixos verds i l’aposta per crear una ciutat més sostenible, amb un sistema viari destinat a espais de comunicació entre els veïns i veïnes dels barris, considerem que algunes propostes no resolen de manera substancial els problemes de falta de comunicació en algunes zones específiques del 22@. Per exemple, els eixos cívics i verds no resolen la problemàtica d’aïllament del Maresme, que segueix desconnectat de Barcelona.

Tampoc no queda clara la lògica que hi ha en algunes propostes, com l’eix verd del carrer Bolívia, ja que no genera una continuïtat més extensa d’un teixit per als vianants que permeti una connexió d’aquesta part del barri amb la resta del 22@.

Considerem que la proposta dels eixos verds, tal i com es planteja en l’ordenació del Pla, no respon plenament a les necessitats urgents d’espais verds en el teixit urbà i no integra les reivindicacions puntuals d’espais verds dutes a terme per algunes AV.

En general, considerem que falta una visió global de les necessitats del territori del 22@ per a les zones verdes que hauria d’estar inclosa conjuntament en un pla global d’equipaments:

A partir d’aquestes reflexions,

Cinquena: Sol·licitem que es revisi la lògica dels eixos verds al Maresme per plantejar propostes que solucionin substancialment la problemàtica de manca de comunicació del barri.

Sisena: Sol·licitem que, partint del reconeixement que de la necessitat d’una proposta d’una nova línia de bus horitzontal H@ que relligui la Rambla Prim amb el centre de la ciutat, quedi cobert l’eix del carrer Veneçuela.

Setena: Per solucionar la falta d’espais verds en el barri del Maresme i al mateix temps donar solució a un dels diversos solars en desús amb titularitat municipal, es proposa la creació d’un parc a l’illa composta pels carrers Puigcerdà, Cristòfol de Moura, Josep Pla i Marroc. Aquest parc respondria a la necessitat urgent de poder disposar d’un parc enjardinat, atractiu per a les diferents franges d’edat, que permeti la relació interpersonal, intergeneracional i intercultural.

Vuitena: Sol·licitem un pla d’equipaments que inclogui una visió global de les necessitats de zones verdes: quin tipus, quins serveis, etc. Considerem que no és el mateix un parc amb paisatge orgànic que un hort urbà.

5.USOS

El nou pla manté els usos residencials col·lectius (hotels i allotjaments turístics) i el d’estacions de servei de combustible (benzineres), en contra dels acords recollits en el Pacte i les demandes expressades pel veïnat.

En general, considerem que manca una visió global dels barris del 22@. Aquesta Modificació representa una oportunitat molt important per poder realitzar una diagnosi de les necessitats reals i garantir una previsió sobre el futur creixement poblacional i concretar així les necessitats d’equipaments i serveis prioritaris. En les zones on es poden aportar propostes es fa necessari saber quants equipaments fan falta i quins són els prioritaris.

El pla preveu atorgar als promotors i titulars del sòl un increment de l’índex d’edificabilitat de 0,2 m2 de sostre per m2 de sòl. Es considera exagerat aquest increment i no queda clar el criteri que s’ha emprat per a l’increment d’edificabilitat. Per tant,

Novena:Sol·licitem que s’excloguin els usos hotelers, turístics i gasolineres.

Dècima: Sol·licitem un pla d’equipaments amb una visió global de les necessitats actuals i futures. També demanem dins del pla d’usos i equipaments la inclusió de CAN RICART.

Onzè: Considerem que no s’ha d’incrementar l’aprofitament privat i que cal establir terminis tan reduïts com sigui possible per a l’execució efectiva dels plans (urbanització i edificació dels edificis d’habitatge i d’activitats econòmiques) que permetin la ràpida reactivació del barri i la recuperació del teixit social i econòmic, així com preveure l’actuació de l’administració pública en els casos d’incompliments dels terminis.

6.ÀMBIT D’ACTUACIÓ DE LA MODIFICACIÓ

Les determinacions del nou pla només afecten el sòl pendent de planejament derivat, que representa un 37,2 % del qualificat de 22@. Les mancances d’integració en el teixit del barri de les noves activitats i edificacions no es podran resoldre amb plenes garanties si no s’actua en la totalitat del sòl i, per tant:

Dotzè: Sol·licitem que l’àmbit de la Modificació Puntual al PGM del 22@ actuï en la totalitat del sòl i, per tant, prevegi l’adaptació o adequació dels plans aprovats al nou Pla.

Tretzè: Una part de l’àmbit té planejaments aprovats i actualment aturats. Es demana que s’aclareixin quins són els planejaments vigents en aquesta àrea i aclarir les decisions sobre com actuar. L’exclusió en aquesta Modificació de les directrius plantejades en els plans ja aprovats i no executats crea greus conseqüències, com per exemple:

-L’àmbit d’actuació, com hem dit anteriorment, queda reduït.

-Des del 2014 fins avui s’ha dut a terme un procés de reparcel·lació distribuït en el territori del Maresme. Al contrari ara s’hauria d’apostar per una reparcel·lació més concentrada en el territori.

Considerem fonamental que el carrer Maresme no quedi fora de la remodelació i es converteixi en un eix verd ambiental, aprofitant que ara ja és un carrer pacificat i sense gaire trànsit rodat.

L’actuació en aquest vial limítrof ha d’estar inclosa en el Pla. El document de Criteris per al desenvolupament d’un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible (abril 2019) també fa referència a espais que s’escapen de la zona destinada al Pla com és l’illa de cases de l’entorn del carrer Maresme. Per tant,

Catorzè: Proposem que aquest pla que es vol aprovar també consideri la trama Cerdà fins a Rambla Prim i no acabi al carrer Maresme.

El pla d’actuació ha de tenir en compte les zones existents: no es pot actuar urbanísticament a unes zones i deixar de banda altres que porten dècades sense inversió. Per tant,

Quinzè: Sol·licitem una actuació global i planificació a llarg termini.

Barcelona, 7 de desembre del 2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s