El Barri del Maresme

Situat a l’extrem nord-est de Barcelona a prop del municipi de Sant Adrià de Besòs, és fruit de la construcció urgent i massiva d’habitatges per donar resposta al gran dèficit que hi havia als anys 50 i 60. Abans el terrenys havien estat regats per les séquies de la Madriguera i de la Verneda -restes d’un antic braç del riu Besòs que desembocava en el Camp de la Bota– i eren predominantment agrícoles.

 El barri s’estén al llarg de la Rambla de Prim, pel cantó de ponent, es disposa en un grup d’habitatges seguint el carrer Maresme. Ocupa una estreta feixa d’una illa d’amplada per set d’alçada i va néixer entre els anys 1954 i 1964, fruit de la iniciativa privada. Els primers blocs es van començar a construir enmig dels camps de conreu, sense cap urbanització ni dotació de serveis o d’equipaments públics, que van haver-se de guanyar amb llargues i dures lluites veïnals.

  Són blocs de pisos organitzats en franges horitzontals que dibuixen petits paisatges d’interior d’illa, a on els veïns aparquen els cotxes, amb la major part dels pisos encarats al carrer Maresme. El paisatge que es veu a l’esquerra del carrer (mirant des del mar) són les naus industrials i els magatzems característics del Poblenou industrial. Petis comerços de barri, situats en el mateix carrer, abasteixen del més imprescindible als seus veïns.

Camuflat en el conjunt del Maresme, concretament en els passatges de Foret, Auger i Jubany, es troba, també, un petit reducte de casetes unifamiliars (torres) construïdes en les dècades de 1920 i 1930 en el que llavors eren camps de conreu. Actualment presenten un estat molt deteriorat.

Al polígon 27 -del pla parcial Levante-Sur- es van construir un total de 983 habitatges promoguts per les cooperatives la Ribera, Sagrat Cor i Montseny. Són edificis de fins a catorze plantes ordenats en ziga-zaga sobre la Diagonal. El nucli principal de cooperativistes eren treballadors que vivien en el Camp de la Bota. La construcció d’aquests blocs d’habitatges va ocasionar certes anomalies urbanístiques i són el que es van anomenar amb el nom de Diagonal Mar.

Hi ha un altre nucli d’habitatges que constitueixen la part més moderna del barri que va des del carrer Josep Pla fins Rambla Prim entre Pujades i Diagonal. Es van construir entre 1972 i 1982. Aquets tenen una superfície entre 70 i 90 m2 i destaquen les dos torres que estan a la Diagonal.

Vista dels sectors Triangles de Diagonal Mar, nou nucli entre les dos torres de la Diagonal i a dalt, els solars del 22@ i els 10 blocs de Maresme.

L’últim sector és el situat a la part nord del barri, anomenat 22@ que està pendent de transformació. El sector industrial ubicat allà, ha desaparegut i s’han abandonat les naus o s’han convertit en solars sense cap ús.

El barri de Maresme ara forma part de la divisió administrativa aprovada el desembre de 2006 amb el nom de Barri del Besòs i el Maresme. Val a dir que es van excloure les zones corresponents als nuclis d’habitatges construïts per la Cooperativa Sagrat Cor (que estan principalment entre Pere IV i Gran Via) i els anomenats Triangles de la Diagonal. No es va tenir en compte l’opinió dels veïns i veïnes, només la dels “experts”, 22 persones, entre les quals hi havia sociòlegs, advocats, periodistes, geògrafs, urbanistes, professors universitaris, economistes i arquitectes, a més dels representants de grups polítics, equips directius dels districtes i tècnics municipals, cap veí o veïna.

De l’altre costat de la Rambla de Prim està el Barri del Besòs, i junts formen la divisió administrativa Barri del Besòs i el Maresme del districte de Sant Martí.

  Tant el polígon del Maresme com el de Besòs s’articulen en torn al tram sud de la Rambla de Prim (el tram nord pertany al barri de La Verneda-Sant Martí). Aquesta rambla, abans de la seva remodelació en 1990, era la antiga Riera d’Horta una via descuidada, amb cotxes mal aparcats, escombraries, pals d’alta tensió i molta brutícia. Amb la remodelació, una xarxa de col·lectors va solucionar el problema de les aigües de la riera i la Rambla de Prim es va convertir en un agradable passeig que cohesiona i dignifica la vida dels dos polígons residencials que la flanquegen.

Actualment està animada per comerços de barri i bars amb terrassa. Uns plàtans centenaris —que van ser salvats a petició del col·lectiu veïnal— coronen la rambla al seu pas pel carrer Pere IV. Per la part baixa, la rambla mor a la Plaça de Llevant i el recinte del Fòrum.