Campanya d’inspeccions per determinar les característiques i l’estat de les edificacions que prioritza les que se sospita que tenen aluminosi.

El veïns tenen por de que aquest programa, que anirà de la mà de l’estratègia de regeneració urbana, sigui una altra cortina de fum.

Creuen que la promesa de que les primeres actuacions immediates amb un cost de 2.150.000€, impulsades des del marc del Pla de Barris del Besòs i el Maresme, tornarà a quedar en els titulars.

L’Ajuntament portarà a terme en els propers mesos una campanya d’inspeccions que permetrà estudiar detalladament quines són les patologies i les intervencions que s’hauran de fer. Es torna a parlar de “campanya” i tenen por de que, com sempre, es quedi ens els titulars. Repassant la trajectòria de les intervencions en aquesta part del barri  es veu la ineficàcia dels plans  d’intervenció fets fins al moment actual.

Bona part dels edificis del barri es van construir a finals dels anys 50 amb materials de mala qualitat i escassa cimentació. Els habitatges, en els seus inicis, eren de protecció oficial, construïts pel “Patronato Municipal de la Vivienda”.

En els anys 70, van aparèixer els primers símptomes de degradació d’aquests habitatges. Un informe tècnic, elaborat por una comissió del propi Ajuntament de Barcelona, aconsellava en 1977 enderrocar 30 d’aquests edificis. El “Patronato Municipal de la Vivienda” es va comprometre a reallotjar els veïns en unes noves construccions, però la demolició no es va fer, únicament es van enderrocar tres finques que es van aixecar de nou per reallotjar els afectats; amb la resta, es va  optar per reforçar la cimentació.

El 1990 la presència d’aluminosi va  accentuar els problemes estructurals d’aquests habitatges. La problemàtica es va fer  visible a Barcelona, quan es va enfonsar una finca en el Turó de la Peira. Durant aquells anys, en el Besòs, el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona va  vendre les finques de protecció oficial als veïns a baix cost, una manera de que passessin a ser de titularitat privada i així estalviar-se les obres de millora. Amb els ajuts que es van concedir, es van afrontar reformes d’obres estructurals aixecant alguns blocs nous però en altres les reformes van consistir en obres d’arranjament de façanes, terrats i vestíbuls dels portals i no es van abordar obres estructurals. Un informe de 2007 diu que es van rehabilitar un 40% de les finques, però en la major part d’elles només es van fer petites intervencions. No es van substituir totes les bigues amb aluminosi i la degradació estructural va continuar.

Els “plans d’ajut” han estat un fracàs al no afrontar una rehabilitació estructural i per manca d’acompanyament al veïnat, uns no podien enfrontar-se a les despeses que els suposaven les reformes, altres es trobaven en situacions de legalitat dubtosa i feia inviable l’accés als ajuts.  Per altra banda els Plans de Barris que, des del 2008 fins a la data, s’han ocupat dels programes de millora i rehabilitació d’habitatges, tampoc han contemplat en ferm la problemàtica de reforma estructural ni la realitat social del veïnat. Aquests plans oferien finançament d’una manera “avantatjosa” però no han estat capaços d’abordar l’essencial: unes obres estructurals des dels fonaments i les estructures verticals i horitzontals, que són el “càncer” de la problemàtica. Ni tampoc han abordat tota la problemàtica social que impedeix que l’accés a les subvencions deixi fora a un alt percentatge de veïns. Les condicions exigides en els annexos, resultaven difícils de complir per una part de veïns de comunitat i acabaven penalitzant els altres de la mateixa comunitat.

El recent anunci d’actuacions dotades amb un pressupost de 2,15 milions d’euros, impulsat en el marc del Pla de Barris crea confusió entre veïns i veïnes. No acaben d’entendre tota aquesta parafernàlia de plans, titulars i promeses. No entenen que en 2018, el Pla de Barris reservés 2 milions d’euros i al mateix temps el govern del Districte,  no volgués  “activar” una  mesa de treball amb les parts implicades per abordar la situació del S.O. del Besòs. Veuen que hi ha un ball de xifres que no els quadra. Entre altres coses, perquè en realitat, les primeres rehabilitacions immediates en edificis  que necessiten obres urgents, de les que parlen en la nota de premsa, són de comunitats (no blocs) que porten fent tràmits des del 2011. A una ja li van assignar 500.000 € i a les restants (tres en total) 1.400.000 €, amb el que, per a la “campanya”, només quedarien 250.000 €. Tot és molt confós. Es pregunten on han anat a parar els diners destinats al pla “Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat” de l’Ajuntament de Barcelona (EDUSI)? I el pressupostat pel Pla de Finques d’Alta Complexitat? O què significa el següent titular: “El Pla de barris destina més de 21 milions d’euros a actuacions per a un habitatge digne”. Serà possible que algun responsable de l’administració pugui clarificar-ho?

Definitivament és necessari l’abordatge amb rigor d’un Programa de Regeneració Urbana i Social al barri i per això es demana:

• Fer un diagnòstic integral de l’estat de les finques, més enllà de l’aluminosi, per identificar què es pot rehabilitar i què enderrocar.
• Fer una avaluació de la situació social del barri, acompanyant a veïns i veïnes en les gestions per demanar els ajuts i que es revisin  els requisits per a la demanda d’aquest, millorant les condicions d’accés,  ja que molta gent es queda fora.
• Fer una actuació urgent en aquelles comunitats que estan en situació de perill, posant en marxa un pla de mesures cautelars i començant les rehabilitacions  necessàries sense més dilació.
• Crear una Oficina d’Habitatge i Rehabilitació al barri per poder reunir la mesa de treball promesa i abordar els problemes que hi vagin sorgint.

El Consistori promet, en la nota de premsa del 10/07/2020, portar a terme una rehabilitació integral en el S.O. del Besòs amb la implicació de tots els agents socials i grups polítics. Veïns i veïnes volen tenir l’esperança de que així sigui i no es quedi tot en grans titulars.

El barri del Besòs i el Maresme no pot ser només un camp generador de titulars que es queden en fum  o d’estudis teòrics que no afronten els problemes estructurals ni apliquen mai processos de solució i canvi real.