Lamentem el posicionament de la magistrada Montserrat Raga del 5 de setembre davant de la demanda de l’entitat Unió d’Eixos Comercials i Turístics de Barcelona (Barcelona Oberta), una de les entitats amb una visió de la ciutat més mercantilitzada. Aquesta plataforma, en la lluita política contra l’anterior govern de l’Ajuntament de Barcelona, després de veure rebutjades les seves al·legacions al projecte, va decidir tramitar una demanda al Tribunal Contenciós Administratiu, basant-se principalment en la necessitat de complir les prescripcions del Pla General Metropolità del 1976 (aprovat en període encara predemocràtic).

En aquest sentit, els demandants, aliens a l’evolució del pensament social i a les noves realitats de la ciutat, amb la crisi mediambiental i les repercussions del canvi climàtic i la contaminació sobre la salut de la ciutadania, intenten paralitzar mesures com la limitació del vehicle motoritzat privat i la seva velocitat o l’ampliació del verd públic.

La sentència no té en compte que des del 1976 al 2023 han passat 46 anys i que l’increment del trànsit va ser una de les causes principals per les quals el carrer del Consell de Cent havia deixat de ser una via útil, per formar part d’un aglomerat que produeix danys concrets a les persones i incrementa el nombre de morts.

Avui dia, la consideració dels vials és múltiple i el que es busca és la possibilitat que totes les formes de mobilitat siguin viables en una articulació on la mobilitat activa -córrer, caminar, anar en bicicleta- sigui compatible amb altres modes de transport, inclòs el vehicle motoritzat i el transport públic. Això seria impossible sense formes limitadores del trànsit motoritzat en zones concretes de la ciutat, com demostra gairebé tota Ciutat Vella i força centres històrics dels antics pobles que avui componen Barcelona -Gràcia, Sant Andreu, Horta…-, on es demostra la necessitat de zones sense ingerència de trànsit per passejar o anar de compres.

El fet que l’Eixample tingui menys metres quadrats de zona verda que la majoria dels districtes mostra la necessitat de reequilibrar els usos a l’espai públic. Això últim representa una necessitat de justícia espacial. És aquesta la que l’eix verd de Consell de Cent i els seus entorns corregeix.

Per si no n’hi hagués prou, aquesta forma d’obrar de l’Administració esmena una altra injustícia històrica en la seva forma d’entendre l’espai públic, perquè ens recorda que el que s’anomena viari és espai també públic: encara que se separi entre calçada, voreres i altres usos, tot forma part d’una unitat pública coneguda com a carrer, travessia, passeig… La calçada no és dels cotxes ni dels automobilistes: és de la ciutat. El carrer és, doncs, un espai públic total i la necessitat pública ha de redistribuir els usos com millor convingui a la col·lectivitat en una època i una altra. Aquesta tendència de l’urbanisme d’avui no és capritxosa, ni únicament mediambientalista, sinó que correspon a una tradició d’urbanistes que afirmem que el carrer no és només un lloc de trànsit i comerç -sense menysprear cap d’aquestes activitats-, sinó de trobada i diàleg i fonament de sociabilitat, i en el qual el mobiliari -com ara els bancs on seure i les ombres on aixoplugar-se del sol o les àrees de jocs- no són parts residuals sinó centrals.

A aquesta tendència obeeixen no només els moviments socials, sinó també la legislació concreta, com el Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat el 2010 i l’Avanç de Planejament del PDU del 2019, que encara està en tràmits d’aprovació, determinant la filosofia d’una interpretació actualitzada a través de determinacions urbanístiques.

La magistrada se cenyeix al text i no l’interpreta des del present, sinó que fa una lectura predemocràtica de les regles urbanístiques, tal com es van redactar el 1976.

Per tot això, la Favb manifesta:

-Que l’Ajuntament de Barcelona ha d’imposar recurs d’apel·lació i, per tant, posicionar-se en contra del dictamen emès des del Tribunal Contenciós Administratiu.

-La voluntat de la Federació de defensar les polítiques encaminades a reequilibrar l’ús dels espais dels carrers entre viari i de vianants, recordant que les dues parts són espai públic.

-Firmem i ens adscrivim a tota mobilització en defensa de l’espai públic i de Consell de Cent com un dels eixos verds simbòlics de Barcelona.

-Denunciem que determinats sectors econòmics, en el seu pols contra el poder polític que emana de la voluntat de la ciutadania i emparats en els seus grans recursos, estan dedicant-se a judicialitzar tota decisió municipal que posi en qüestió la seva voluntat i interpretació de la ciutat. Un fet que representa un abús, ja que delimita els processos de participació ciutadana i el debat democràtic. La sobrerepresentació dels sectors esmentats fa que el control de les accions del Govern no recaigui en la ciutadania, sinó en el poder econòmic. Barcelona Oberta -associació que defensa els interessos de grans empreses comercials-, castiga la població a través dels jutjats amb aquest dictamen. Una de les empreses que la patrocinen, Agbar, ja va aconseguir l’eliminació de les noves normes de participació. És el poder dels diners, que tampoc no compta per a la magistrada en un cas greu d’indefensió de la ciutadania.

Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb)
Barcelona, 8 de setembre del 2023