Quan es va fer la diagnosi ciutadana del 22@ que analitzava les necessitats socials i el model de barri, es va detectar que les zones de Maresme eren les que menys s’havien transformat i que la seva paràlisi suposa l’existència de barreres amb la resta de barris del Poblenou, fet que ha dificultat el desenvolupament de la vida quotidiana per a persones veïnes i comerciants del nostre barri.

Es va evidenciar que existeix una gran quantitat de solars abandonats de llarga durada per tot el territori i que hi ha solars de titularitat municipal en desús. Que l’espai públic dins de les illes 22@ dedicades a zona verda és residual i ubicat a les entrades dels grans edificis, en cantonades o entre edificis, a l’ombra.

Solars abandonats i sense ús al barri del Maresme

També es va evidenciar la necessitat d’introduir més natura i incrementar les zones verdes al barri del Maresme i Provençals, on ha desaparegut el passat agrícola, i que és necessari dotar aquests barris, amb un fort passat agrícola, de més verd i espais públics lliures, dignes per al passeig i per fer esport.

Es va considerar la idoneïtat de replantejar l’edificació i trobar un equilibri, recuperar el patrimoni agrícola i no només l’industrial, introduint més natura i verd: corredors verds, camps, horts urbans, parcs…

L’esmentada diagnosi valorava els horts urbans i d’altres projectes temporals com a generadors d’espais de trobada i de millora de la qualitat de l’entorn urbà i es va detectar que diversos horts urbans cultivats en solars privats estaven desapareixent. Es va plantejar la necessitat de mesures per evitar la llarga durada de solars buits i, mentrestant, afavorir els usos temporals per projectes socials.

Necessitat d’un gran parc

Des de l’AVV Maresme coincidim plenament amb l’esmentada diagnosi. Al barri del Maresme i Besòs necessitem fer realitat tots aquests plantejaments, però cal anar més enllà. La situació viscuda amb la pandèmia de la Covid19, els efectes del canvi climàtic, la necessitat de replantejar la ciutat i vistos els resultats d’aquesta diagnosi, considerem imprescindible dotar al barri d’un gran parc i així se l’hem plantejat a la alcaldessa de la ciutat.

Actualment som 24.660 veïns amb una superfície de 127,40 ha i amb una densitat de 887 hab/ha. En aquesta superfície hi tenim edificis, carrers i places i diferents zones d’esbarjo:

• Un parc urbà, (el Parc dels Auditoris).
• Dos parcs infantils, (a l’esplanada del Fòrum)
• Divuit àrees de joc infantil, (distribuïdes pel barri).

Tant en el Parc dels Auditoris com en els dos parcs infantils, no disposen d’un pam d’espai verd, ni d’un sorral. Estan construïts sobre el gris ciment amb el que va ser concebuda l’urbanització del Fòrum i allunyats dels nuclis habitats.

Pel que fa a les divuit zones d’Àrea de Joc Infantil, petits recintes en els que els nens són estabulats, en els que no hi ha espai per la creativitat, ni per la socialització, ni pel desenvolupament del joc lliure, els infants de franges d’edat una miqueta més avançades, no les poden identificar de cap manera com el seu espai per jugar.

Àrea de joc infantil al carrer Veïns del barri Maresme

Podem afirmar que el barri del Besòs i el Maresme no disposa d’un parc enjardinat, espaiós, atractiu per les diferents franges d’edat, que permeti la relació interpersonal, intergeneracional i intercultural.

• La canalla del barri aficionada als jocs de pilota, no disposa d’un sol espai de joc lliure per fer botar, xutar o passar-se una pilota.
• Els petits que s’inicien a l’skate no disposen d’una pista amb petites rampes per desenvolupar la seva afició.
• Els infants d’origen pakistanès, que tan aficionats són al criquet no disposen d’un sòl espai per batre la pilota.
• Les persones amb mobilitat reduïda (al barri tenim el centre Conxa Espina i el taller ocupacional Pere Mitjans) necessiten espais amplis, saludables i adaptats, a l’aire lliure.
• Les persones grans necessiten circuits gimnàstics a l’ombra, en espais de convivència amb d’altres franges d’edat i no segregats i apartats de la resta de veïns com és ara el circuit gimnàstic del Fòrum.
• No disposem de taules per tennis taula, ni de taules amb taulers d’escacs.
• No disposem de zones aïllades, silencioses, ombrejades i a l’aire lliure per llegir o gaudir de l’entorn.
• No disposem d’espais per cultivar. Les persones que tenen necessitat de cultivar les hortalisses pel seu consum i per relacionar-se d’una altra forma amb la natura, necessiten un espai destinat a horts.
• No hi ha en tot el barri una zona d’esbarjo per animals de companyia, amb un circuit d’agility.

En definitiva, no disposem d’una zona d’arbrat i enjardinada, que compleixi una funció recreativa, ambiental i cultural, amb zones de descans, zones de joc i per practicar activitats esportives. Un espai per a totes les franges d’edat, per a totes les capacitats i cultures. Un espai per aprendre allò que ens ensenya la natura: el cicle de conreu amb els horts, els noms del arbres identificant cada espècie amb el seu nom, un espai visitat per les aus i altra fauna.

 On haurà de ser aquest parc?

A la illa composta pels carrers Puigcerdà – Cristóbal de Moura – Josep Pla – Marroc. Són aproximadament 2 ha en les que hi ha dues construccions: un magatzem municipal destartalat i la base de recollida pneumàtica de brossa.

Solar a on pot anar el nou parc del Maresme

A qui li dediquem el parc?

La Comissió Memòria i Gènere ens proposa que el nou Parc porti nom de dona. En la seva publicació “Els carrers parlen de dones”, ja es va fer un recull dels carrers en aquell moment existents al nomenclàtor de Sant Martí, dones rellevants totes elles dins les seves disciplines.

La ciutat també es pot explicar a través del seu nomenclàtor i un nou parc al barri seria, per una banda, una bona oportunitat per avançar cap a la paritat i per altra seguir reconeixent a través de l’espai públic a les dones. Per posa-li nom al parc, es proposa fer un procés de participació veïnal, d’aquesta forma els veïns també aprenem la biografia de dones rellevants.

Ressò de la demanda a la premsa:

Betevé

La Vanguardia

Línia Sant Martí