El passat divendres, 21 de maig a l’Institut Barri Besòs va tenir lloc la presentació del nou model de Primavera Sound 2022 per part d’en Alberto Guijarro i Alfonso Lanza, codirectors del festival juntament amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Per a nosaltres la sorpresa va ser majúscula ja que justament el dilluns 17 de maig vam tenir una reunió a la seu del districte de Sant Martí amb el regidor, representats dels grups municipals i els organitzadors de l’esdeveniment, per parlar de com s’abordaria el nou model de festival. Però no havien passat dos dies i ens anuncien la citada roda de premsa, el que va reafirmar, com sospitàvem, que tot ja estava pactat, malgrat que ens  van dir que no hi havia res decidit encara. Aquella reunió havia estat una pantomima.

Vam anar amb la intenció de reivindicar que no volíem que es repetís el model anterior que tantes molèsties havia ocasionat al veïnat, en el que només es pensava en la rendibilitat econòmica, sent un festival que apareixia al barri i desapareixia, poc desprès, deixant un rastre negatiu a l’entorn i que ningú es preocupava de rectificar. El veïnat ho ha patit durant 20 anys com una desgràcia que venia al barri cada final de primavera.

Uns dies desprès (el 20 de maig) ens vam tornar a reunir ja que consideràvem que no havien estat prou clars en la reunió del dia 17.  En aquesta reunió se’ns van comentar que volien fer un nou format de festival, que no fos massiu i que es repartiria en diferents sales de la ciutat i també que ens tindríem més en compte, com a veïns, que fins a la data. Ens van parlar de responsabilitat social, fins i tot van fer referència als «Objectius de Desenvolupament Sostenible», van prometre la creació de la Fundació Primavera Sound que proporcionaria ajuda familiar, treball i formació a la gent del barri. Que també prioritzarien les compres als proveïdors del barri per fomentar l’economia local i que al final de l’esdeveniment es faria una auditoria per part del veïnat.

Pensem que tot això no es més que un xec que ens han avançat però que potser no té fons. La prova es que diuen que ja han donat ajuts per pal·liar els efectes de la COVID i no hem vist res, que iniciaven amb nosaltres les converses per atenuar els conflictes que generen els concerts i ja tenien pactat amb l’Ajuntament celebrar l’esdeveniment, que presentarien un pla per integrar el festival de forma sostenible a la ciutat i no l’hem vist encara.

Ens queda un bri d’esperança que pot sortir de la comissió de treball que s’ha format i que es tornarà a reunir el dia 10 de juny per anar concretant com es posarà en marxa tot el que han promès. Però principalment com s’abordaran detalls com l’impacte acústic dels concerts, com s’atenua la pressió del públic, que en ser tan massiu, col·lapsa el transport i es comporta de forma incívica, com es garanteix la seguretat i la neteja no només dels espais a on es celebra l’esdeveniment si no en el seu entorn una mica més llunyà.

Tenim l’esperança que fins el 2022 hi hagi temps per ordenar tota aquesta problemàtica i que  realment el festival sigui un model de referència mundial com a festival urbà integrat dins de la ciutat (i del barri), que deixi una petjada de responsabilitat, treball decent i sostenibilitat. Al mateix temps ha de servir perquè es faci una reconsideració de com s’està fent servir l’espai del Fòrum, un espai públic que es de tothom, i del que només treuen profit uns pocs i a costa del patiment del veïnat.

Per altra banda es fa necessària per part de l’Ajuntament de la ciutat, al que tants beneficis aporten aquests esdeveniment, una acció contundent d’organització que vetlli per la conciliació de l’oci nocturn i el descans, que sigui responsable i conciliador, que es faci complir el horaris, que vigili el consum de begudes en la via pública, que reguli la contaminació acústica, que reforci la neteja, que faci complir les ordenances.

La complicitat del veïnat ja la té, ara queda implicar als promotors, els hostalers i al públic assistent.