REFLEXIONS RESPECTE DEL PROGRAMA DE REGENERACIÓ URBANA AL BARRI

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es facha-del-besc3b2s_vc3adctor-recacha.jpg

Per fi ja s’ha posat en marxa en el sector anomenat S.O. del Besòs del barri del Besòs i el Maresme el programa de regeneració urbana que ens havien promès. L’Ajuntament de Barcelona es fa càrrec del 100% del cost de les inspeccions, i garanteix l’arranjament dels elements que siguin susceptibles d’un estudi més acurat o de mesures cautelars. La campanya d’inspeccions tindrà lloc entre el març del 2021 i el març del 2022.

Hem d’agrair a  la senyora Janet Sanz Cid, Segona Tinenta d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, el seu compromís per portar endavant aquest programa. Ja a l’estiu del 2020 es va posar en contacte amb la nostra entitat dient que faria l’esforç necessari per que fos una realitat. La nostra reacció va ser de dubte davant de l’anunci.

Fins a la data, el senyor David Escudé Rodríguez, regidor del districte, sempre ha minimitzat la problemàtica, fins i tot intentant desprestigiar el moviment veïnal que lluitava perquè es reconegués el problema en actes com l’Audiència Pública, el Consell de Barri i Consells de Districte; mai ha  volgut “activar” la mesa constituïda el 2018 per abordar la situació del S.O. del Besòs.

Teníem l’experiència negativa d’anys de promeses no complides i de fracàs en tots els plans portats a terme. Ja des del 1977, en que es van fer evidents les deficiències constructives dels habitatges, el Patronat Municipal d’Habitatge no va voler reconèixer les demandes del veïnat.  Amb l’aparició de la problemàtica de l’aluminosi, en els anys 90, aquest mateix organisme va vendre la major part dels habitatges pel sistema «d’accés diferit» i així es descarregà de la responsabilitat de les rehabilitacions, al tractar-se de propietats privades. La Regidoria del Districte de Sant Martí, que a pesar de tenir la responsabilitat de govern  durant molts anys en el barri, no ha volgut mai reconèixer la problemàtica i fins i tot ha atribuït la responsabilitat al veïnat.

Se’ns ha obert un espai per la l’esperança amb la posada en marxa d’aquesta campanya d’inspecció que començarà amb una diagnosi de l’estat del parc d’habitatges. Per a la realització d’aquesta tasca, caldrà fer unes visites tècniques als habitatges i comprovar el seu estat, per això durant una temporada es farà un porta a porta al barri per part d’uns informadors en el que es concertarà amb cada veí i veïna la visita dels equips tècnics (formats per arquitectes, aparelladors i industrials).  Un equip d’inspectors i inspectores municipals, amb la corresponent qualificació i acreditació, durà a terme una visita presencial als habitatges de 45 comunitats (en total, s’inspeccionaran 1.022 habitatges). Les inspeccions comprenen tant els elements comuns dels edificis (estructura, façanes, escales, cobertes, instal·lacions…) com l’interior dels habitatges. Això permetrà obtenir dades per dur a terme una diagnosi complerta de tot l’àmbit, atès que els edificis escollits són representatius de cadascuna de les tipologies residencials que s’hi poden trobar. A més del porta a porta, l’Ajuntament ha dissenyat altres actuacions informatives que inclouen una bustiada amb fulletons explicatius, l’obertura d’una oficina informativa situada al Centre Cívic Besòs (a la Rambla Prim, 87), l’habilitació d’un telèfon (el 932 564 935) i una adreça electrònica (inforegeneraciubana@bcn.cat), perquè la ciutadania pugui fer consultes.

Paral·lelament a aquestes inspeccions, s’impulsaran intervencions en les comunitats (no blocs de pisos) que necessiten obres urgents. Començaran les obres de rehabilitació de les que van accedir a les ajudes i subvencions que es van posar en marxa en anys anteriors per rehabilitar finques, que per la seva complexitat socioeconòmica, quedaven fora de les convocatòries ordinàries d’ajudes públiques. Les primeres obres afrontaran reparacions estructurals, intervencions a les façanes, les cobertes, els accessos i revisions de les instal·lacions. Aquesta actuació té assignat un pressupost de 2.150.000 euros.

QUÈ PASSARÀ UN COP ACABI LA CAMPANYA D’INSPECCIONS?

L’equip d’inspecció emetrà un informe per a cada comunitat, que lliurarà a l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU). Personal tècnic de l’IMU es posarà en contacte amb les comunitats inspeccionades per informar del resultat de l’anàlisi i dissenyarà un pla d’acció del conjunt del barri que comportarà delimitar les zones del Programa municipal de regeneració urbana.

Però aquesta és encara la batalla pendent d’aquesta lluita veïnal. Un problema d’herència d’altres governs, del que ningú ha assumit responsabilitats polítiques. Els ajuts per rehabilitar els habitatges s’estanquen i s’allarguen en el temps. En els anteriors projectes, en molts casos, els veïns -persones grans amb escassos recursos- no disposaven dels, aproximadament, 2.000 euros que suposava el 15% de la despesa total, en el cas de comunitats de 24 pisos i 4.000 euros en el de comunitats amb 12 pisos. Quan podien pagar, el greu problema d’ocupació, que de vegades deriva en tràfic de drogues, era una barrera més que impedia els processos de rehabilitació. Quan un resident no podia demanar l’ajuda, ja sigui per ser okupa, o perquè no disposava dels papers de la propietat, eren la resta de veïns els que havien d’assumir el cost de la rehabilitació al 100% (uns 30.000 euros per habitatge) i repartir-se el cost, cosa impossible d’assumir. A la pràctica, aquesta situació estancava les reformes que mai arribaven, degradant més l’estructura dels edificis.

És per això que resulta clau que surti endavant el “Compromís Besòs-Maresme”, impulsat pel grup municipal d’ERC a l’octubre de 2020, per transformar íntegrament el barri i que la resta de grups municipals van acceptar per unanimitat en sessió plenària de l’Ajuntament de Barcelona, ja que pot garantir  continuïtat per sobreviure als diferents torns de mandat, governi qui governi i donar continuïtat a un projecte de rehabilitació integral. Amb el districte ja tenim l’experiència de dècades en aquest tema i no ha funcionat. El barri ha anat cada vegada a pitjor i ja sabem les respostes en aquesta lluita…

El govern del districte és part de el problema. Durant aquest temps han tingut una opacitat absoluta en la informació, han intentat, per diversos mitjans, deixar-nos fora de la negociació i ignorar la vocalia d’afectats. És molt important què els afectats participem a la mesa de negociació. Hem de defensar els nostres drets i habitatges, som els perjudicats. No podem permetre que s’aprovi un conveni tècnic-polític d’esquena als veïns (com el que s’estava gestant), amb condicions abusives i que una vegada més, acabi en fracàs.

Els afectats demanem al govern de la ciutat i als diferents grups municipals que es posicionin en la defensa del PROJECTE DE REGENERACIÓ INTEGRAL AL S.O. DEL BESÒS i atenguin amb especial cura els següents punts:
  1. Un estudi social de la zona, inclosa una radiografia exhaustiva de les comunitats:

En el qual es determini la necessitat d’abordatges específics orientats a disminuir la bretxa social i millorar l’actual perfil de vulnerabilitat de les comunitats, per evitar en un futur la replicació de la disfuncionalitat actual.

Que la recuperació del parc d’habitatges serveixi d’element transformador social i ajudi a rectificar el greu problema d’ocupació que genera actualment serioses dificultats de convivència, a més d’actuar com a accelerador en el deteriorament de les comunitats. Ja hi ha incidents de consideració, com diversos incendis en habitatges ocupats, a causa dels enganxalls il·legals, són molt comuns les destrosses en elements comunitaris i tensions de convivència que inclouen intimidació i amenaces. Actualment un alt percentatge dels habitatges ocupats són a la zona sota el control de diverses famílies, que després d’ocupar lloguen els pisos per a diferents finalitats (incloses plantacions de marihuana). Aquesta situació es tradueix en agreujar encara més la vulnerabilitat del rellogat, la situació fora dels circuits regulats el deixa exposat als freqüents abusos per part de l’arrendatari.

  1. Un pla d’acompanyament a les comunitats a tres nivells:

1r acompanyament, 2n gestió parcial i 3r de ser necessari realitzar intervenció subsidiària. Ha d’estar adaptat i determinat segons la necessitat. Fins al moment els casos complexos no tenien alternativa ni solució, de manera que les comunitats es veien abocades, inevitablement, a la declaració d’estat ruïnós. Compartim la idea que els veïns han de ser responsables dels seus habitatges i espai, però davant la complexitat de la situació social, sense intervenció prèvia, no és possible.

Cal tenir en compte, que fins al moment moltes comunitats han estat autogestionades, algunes estan sense constituir. Fins fa uns anys s’havia aconseguit realitzar el manteniment bàsic de conservació pels primers propietaris. Aquesta situació s’ha alterat i en altres casos directament ha derivat en una greu disfuncionalitat. A la problemàtica se suma l’envelliment dels primers habitants i també la renovació de propietaris que ha suposat que molts habitatges hagin estat llogats o venuts i que, sense consciència o per desconeixement, no hi hagi implicació en la necessitat de conservació i manteniment.

L’agressiva irrupció de la crisi el 2008 va suposar l’execució d’un alt nombre de desnonaments a la zona, convertint-se en el pitjor element i potent accelerador del deteriorament. Les entitats bancàries i “fons voltor” tenen una alarmant desatenció respecte de les seves responsabilitats econòmiques i de conservació de la propietat en les comunitats.

L’absència d’actuacions preventives, en un estadi primerenc, després de les primeres manifestacions de deteriorament, ha portat a la gran majoria de comunitats (en diferent grau) a la impossibilitat de revertir la situació actual de degradació (tant de l’edifici com de la convivència) .

  1. La formulació d’un conveni just i d’acord amb la realitat de la zona:

Estudi d’un model de finançament en la regeneració urbanística, similar a l’aplicat a Santa Coloma. L’administració ha d’actuar de manera subsidiària assumint el cost de la rehabilitació i posteriorment realitzar la gestió de les subvencions i que un cop concedides, gestioni el cobrament directament de manera individual amb els propietaris. Acordant facilitats de pagament amb quota única, càrrega registral o pagament prorratejat. Amb gestió individual, sense gravar els impagaments sobre la resta dels propietaris.

  1. La creació una Oficina d’Intervenció i Suport a Comunitats:

Que actuï d’ofici prenent mesures orientades a frenar la deixadesa i falta responsabilitat en el compliment amb les obligacions de manteniment, per part de les entitats bancàries i “fons voltor”. Actualment són propietaris de al menys el 20% dels habitatges. També, aquestes mesures haurien de ser coercitives davant de situacions de pisos ocupats per grups delictius. Es necessari un plantejament ferm respecte de les entitats bancàries i “fons voltor” ja que són la causa dels principals focus d’ocupació, disrupció en els edificis i de conflictes amb la resta dels propietaris que no poden fer front a la situació per manca de recursos.

És important assenyalar, que ens consten casos de mala gestió i manca de control de l’organisme gestor d’Habitatge Públic. Propietats cedides per les entitats bancàries a aquest organisme, continuen avui dia ocupades. No han arribat a la taula d’emergència per a ser assignades. Un denominador comú és que, en la majoria dels casos, els subministraments estan punxats, fins i tot els que han tingut regulació de lloguer (però no de subministraments). Situacions a on el destinatari del lloguer ha mort i l’habitatge no ha passat a un altre persona, acabant sent ocupat.

Considerem important que veïns i afectats estigueu informats, de la gestió política i decisions que afecten directament a la nostra qualitat de vida, habitatge, assistència, etc.

Us animem a unir-vos i a participar en aquesta lluita veïnal que afecta a tothom.

Qualsevol dubte, podeu trobar-nos a l’Associació de Veïns Maresme (oberta de 5-7 de la tarda). En Rambla Prim 45 (al carrer de darrere, s’accedeix des de la plaça del quiosc i el bar Nino).

JUNTS SEREM MÉS FORTS!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s