Passejant pel barri ens adonem de l’estat d’abandó en el que estan els espais verds dels carrers. Ens referim en concret als parterres i espais de joc infantil. És lamentable l’estat en que es troben per manca de manteniment que seria fàcil amb bona voluntat i una mica d’aigua. Clar no és d’estranyar, si ja no van fer res amb la Rambla de Prim, i això que van prometre en el primer Consell de Barri que dedicarien un pressupost especial per arranjar-la, com ho faran amb els altres carrers.

Operaris de Parcs i Jardins "tallant la gespa" dels parterres del mig del C/Llull

Sembla que això no és Barcelona. Els administradors del Districte són els responsables d’aquesta deixadesa. Ja veiem que, independentment de qui porti l’administració, sempre ens tindran com a la “trastienda”, la fosa sèptica de la ciutat. L’han tapat, això sí, amb molt de formigó  (espai Forum), han esborrat el rastre de vida que allà hi havia, no han deixat cap espai verd… i els que hi ha, petits parterres (parlem del carrer Llull), s’han assecat per manca de manteniment. Un carrer que sempre ha fet goig.

Una imatge val més que mil paraules

Si ens referim a altres espais del barri, no cal  ni parlar-ne, solars buits plens de bardisses, runes, etc. Per cert, com és que s’ha rebutjat la proposta d’identificar i realitzar un mapeig dels edificis i llocs amb amiant i promoure un Pla de substitució de l’amiant en els edificis del que està ple el barri? Potser perquè això no és mediàtic, ho és més fer “superilles” en les que, és veritat, es posa “coto” al cotxe però en el fons, la realitat és que només el fan girar per buscar una altra ruta,  la ruta del Maresme o Rambla de Prim que ja les han proveït de benzineres.

En fi, preguem a la Janet Sanz, regidora d’urbanisme i Josep Maria Montaner, regidor del districte (que parlen d’aquesta zona com una gran oportunitat metropolitana), que es donin una volta pel barri del Maresme i s’adonin que no és tan difícil posar una mica de dignitat als carrers, netejant-los i regant, i es deixin d’especulacions, bones paraules  i teories sense concreció perquè com ja va dir el polític aragonès Joaquín Costa “…regar és governar…”