Ens assabentem per la premsa que l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat canviar la denominació de la plaça Theolongo Bacchio, pel nom de la famosa fotògrafa de guerra Gerda Taro. La nota de premsa afegeix que és una proposta de la Comissió Memòria i Gènere, “amb la participació i el suport del teixit associatiu”. El fet és que ha estat una decisió del govern del districte de Sant Martí i de la citada Comissió, en favor de la figura de la fotògrafa, sense valorar que el nom d’aquesta plaça va sorgir d’un acte de resistència, del veïnat del barri, contra la dictadura franquista.

El 1960 el Patronat Municipal de l’Habitatge decideix començar a construir el barri del Besòs. El que menys va tenir en compte eren les infraestructures que necessitava el nou barri per ser una zona mínimament habitable. En aquella època, els partits, associacions i sindicats estaven prohibits, de manera que no existia cap associació de veïns que es pogués queixar de la deixadesa de  l’administració. L’Associació de Veïns del Besòs no existia com a tal, però sí l’Associació de Caps de Família, dominada per falangistes, que es va moure per demanar les millores socials. Van pensar que aixecar un monument a algun personatge del règim franquista els ajudaria a aconseguir els equipaments que no tenien. Es va pensar a erigir un monument profranquista per tal de rebre alguna que altra ajuda i, fins i tot, canviar el nom del barri. Es van considerar com a opcions a José Antonio Primo de Rivera, a l’alcalde José María de Porcioles, i a Carmen Polo de Franco…

Per fortuna, es va anticipar Joan Fontanillas Tapiol, un afiliat, una mica “rojillo”, vocal de cultura de l’entitat i tècnic de Can Girona (nom popular de la fàbrica Macosa), que va decidir, sense encomanar-se a cap sant, buscar algun personatge històric, al qual se li pogués dedicar un monument i pogués utilitzar-se per cridar l’atenció dels polítics i així frenar qualsevol alternativa fatxa. Com que un personatge modern no oficial difícilment seria acceptat, va començar a buscar fins que va ensopegar, amb Theolongo Bacchio, un suposat cabdill del poble dels laietans que havia derrotat el cartaginès Amílcar Barca en la batalla de Baetulo en algun moment del segle III abans de Crist.

Fontanillas va oferir el personatge com a protagonista del possible monument, va convèncer al membres de l’Associació de Veïns del Besòs, el regidor del districte, Josep Canalda, i després els dirigents del Patronat Municipal de l’Habitatge, que havia construït el barri.

El regidor Canalda li va donar 8.000 pessetes i l’Ajuntament de Blanes, d’on teòricament Bacchio era fill, va pagar una placa. Fontanillas va animar els aprenents de l’escola professional que tenia Macosa perquè l’ajudessin i van fer el monument amb l’ajut d’un oxígraf. D’acord amb el regidor, el monument havia de portar una placa en castellà en què es llegia: «Al legendario caudillo de los laietanes Theolongo Bacchio, vencedor de la batalla de Betulon. Siglo III A. de J. en estos campos provenzales». Però la nit abans de la inauguració, Fontanillas va afegir-hi davant, a esquenes de l’autoritat competent i sense consultar l’associació, una altra placa amb un text en català, el que li va suposar problemes amb el regidor i amb l’Associació de Veïns del Besòs. El veïnat ho va veure amb bons ulls, es va col·locar el monòlit de pedra, el cap de l’heroi laietà i una corona de llorer. Les autoritats es van adonar, més tard, que el suposat heroi no havia existit mai i les dades que s’al·legaven a les inscripcions del monument eren una falsedat. El canvi de nom no va quallar, ho explicava J M. Huertas Clavería en l’article “El monument de l’heroi que no va existir” (La Vanguardia, 20 de maig del 2002), però sí la idea del monument.

Es va inaugurar oficialment el 1973, però la plaça va continuar sense nom fins al novembre de 1992, quan l’Ajuntament va aprovar l’arranjament de l’espai i l’atorgament d’una denominació en el nomenclàtor de la ciutat. La denominació popular va guanyar la batalla i la plaça va ser inaugurada amb el seu nom actual el 3 de desembre de 1993.

L’actual canvi de nom, vista aquesta història, ha estat, un nou intent de segrestar la memòria i identitat del barri. No s’ha demanat l’opinió del veïnat, ha faltat rigor i les autoritats municipals han tornat a actuar de forma despòtica, ignorant la constant i històrica lluita de veïns i veïnes que enfrontats de forma civilitzada a les autoritats el que volien es que s’atenguessin les seves legítimes demandes de benestar i millora pel barri.

Canviar el nom de carrers de forma poc motivada, creiem que és un error, moltes vegades fruit de les modes, la incultura històrica i el poc rigor metodològic. S’hauria d’haver debatut més el tema.