Central de recollida de residus 22@Levant BCN a tocar d’un bloc d’habitatges

MANIFEST

El passat 17 de setembre de 2025, vam exposar a l’Audiència Pública del Districte de Sant Martí, el problema de mala olor recurrent que genera la planta de recollida pneumàtica de residus 22@ Llevant/BCN. La pudor a escombraries en descomposició, afecta l’habitabilitat dels habitatges de protecció oficial de Marroc 180, el Centre de Formació d’Adults Palau de Mar i l’espai urbà on juguen, entre d’altres, els nens del Col·legi Miró.

D’altra banda, ens preocupen els efectes sobre la salut produïts per la inhalació que patim diàriament dels compostos orgànics volàtils que conté aquest aire fètid. Segons l’Organització Mundial de la Salut, un efecte negatiu a la salut, és qualsevol experiència que provoca malestar a nivell físic, emocional o mental. En conseqüència, la contaminació odorífera té un impacte a la salut que pot causar danys greus.

Paradoxalment:

Un dels objectius de la recollida pneumàtica, és evitar la contaminació odorífera al medi urbà.
La vocació de ciutat intel·ligent de Barcelona és del tot incompatible amb les esmentades emissions de mala olor en ple nucli urbà.
El nou eix verd Cristóbal de Moura, afectat per la mala olor, és presentat a la ciutadania com un espai de salut i aire net.
Els 45 habitatges de protecció oficial de Marroc, 180, promogut per l’IMHAB, van ser concebuts amb ventilació creuada que, a causa del que s’ha exposat, no és possible utilitzar, ni tampoc les seves terrasses exteriors.

Volem recordar que l’adjudicatària del disseny i la construcció de la central de residus (any 2003), ROS ROCA, manifesta textualment als seus documents tècnics que l’edifici de la planta ha d’aconseguir prioritàriament l’anul·lació total d’olors. I sobre el biofiltre existent a la coberta, assegura que la seva experiència sobre aquest equip, en recollida pneumàtica de residus, és excel·lent, amb total absència d’olors i sense problemes de cap mena en funcionament.

No és admissible una concentració d’olor baixa. No ha de fer olor.

I és evident, per tant, que si les olors estan arribant als nostres habitatges, escoles i carrers, hi ha algun problema tècnic, de manteniment o de modernització de la central. I considerem que mereix atenció immediata, especialment per la possible afectació sobre la salut abans esmentada.

De fet, la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en l’Article 7. Protecció de la salut humana i el medi ambient, obliga les autoritats competents a adoptar les mesures necessàries perquè les plantes de gestió de residus no causin incomoditats per les olors. Per part seva, la Diputació de Barcelona, ja té un model d’ordenança a disposició dels ajuntaments i a curt termini, s’espera que la Generalitat aprovi la Llei contra la contaminació odorífera, incloent-hi tots dos reglaments un règim sancionador. Cal destacar, a més, que el Tribunal Europeu de Drets Humans i la jurisprudència, han declarat que la contaminació per olors, pot afectar el dret a la intimitat domiciliària de les persones.

Avui dia, hi ha diversos mètodes que permeten quantificar les emissions odoríferes, consolidats tècnicament a les normes UNE 77270 – Construcción de mapas de olor colaborativos mediante ciencia ciudadana i UNE-EN 13725 Emisiones de fuentes estacionarias. Determinación de la concentración de olor por olfatometría dinàmica y tasa de emisión de olor. Aquestes metodologies permeten la mesura objectiva de l’olor i per tant el seu control i prevenció. La molèstia per olor és un fenomen molt complex en què no només s’ha de considerar el registre de concentració de partícules, si no també factors humans, socials o elements subjectius de cada persona. D’aquí la importància de fer servir la metodologia de la norma UNE 77270, que té en compte aquests factors. La norma relaciona l’impacte per olor amb les molèsties causades a la ciutadania en temps i espai real des del punt de vista de les persones receptores.

Per l’exposat anteriorment, sol·licitem a l’Ajuntament de Barcelona el següent:

Conèixer íntegrament l’estudi sobre les mesuraments i anàlisis d’olor realitzades que inclogui el detall dels temps de mesura i quins valors límit de referència s’han considerat.
Conèixer el detall del pla de manteniment de la central on s’especifiqui, entre d’altres, les dates de renovació integral de la matèria vegetal del biofiltre.
Abordar aquesta problemàtica de contaminació odorífera també mitjançant ciència ciutadana (norma UNE 77270), de cara a trobar solucions a l’impacte per olors de manera consensuada entre tots els actors implicats
Fins que no es garanteixi que la central no emeti olors, que se’n minimitzi el seu funcionament i es programi en horari només nocturn, de 01:00 a 5:00 hores, per reduir l’impacte de la mala olor.

En definitiva, exigim que l’Ajuntament de Barcelona dugui a terme les accions concretes i urgents que solucionin d’arrel aquest problema de salubritat ciutadana i que ens informi per escrit.

El barri del Besòs i el Maresme i la ciutat de Barcelona, mereixen respirar un aire net.

Signen aquest manifest: