No estem d’acord en que la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner canviï de nom en ser traslladada al nou edifici del carrer Alfons el Magnànim. Desconeixem quant va entrar en vigor aquesta normativa que diuen que obliga al canvi de nom d’una biblioteca quan aquesta es trasllada. Més aviat creiem que aquest canvi està motivat per una decisió unilateral per part del Districte de Sant Martí i de la Comissió Memòria i Gènere.

El Sr. Regidor del Districte de Sant Martí, responent a una pregunta feta al Consell de Barri del Besòs i el Maresme del passat 9 de gener de 2025, sobre el nom que es donarà al nou equipament (antic Cinema Pere IV) del carrer Alfons el Magnànim, va respondre: “… la biblioteca, la proposta sol venir de part del Consorci de Biblioteques, però s’intenta que sigui un nom de dona relacionada amb la literatura…”. Aquesta resposta no tenia res a veure amb la pregunta feta, ja que aquesta es referia al nou equipament i no a la biblioteca. Això ens fa pensar que ja tenien cuinat el canvi de nom i no ho havien consultat amb el veïnet.

La Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner es va crear el 1970, en un local del Patronat de l’Habitatge situat a la plaça Mare Nazària March, s/n. Més tard, en construir-se el Centre Cívic del Besòs i el Maresme, el 1994, va ocupar una de les plantes de l’esmentat equipament, és a dir, que aquesta biblioteca va patir un canvi d’ubicació sense que això comportés el canvi de nom.

En els temps que corren de desmemòria històrica ens sobta que esborrin del seu directori de biblioteques el nom d’una persona com va ser en Ramon d’Alòs-Moner, qui va convertir la seva casa, la Torre Garcini, en un punt de trobada d’intel·lectuals catalanistes durant la dictadura d’en Primo de Rivera i, més tard, també en punt de reunió d’antifranquistes.

                   

En Ramon d’Alòs-Moner el 1918 fins el 1939 (any en que va morir) va ser secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1914 va ser adjunt a la Biblioteca de Catalunya. El 1917 va ser professor de l’Escola de Bibliotecàries. Es va especialitzar en Ramon Llull i Dante (la seva biblioteca reunia una gran col·lecció de llibres sobre ambdós autors). La seva família va fer donació del seu fons documental i bibliogràfic a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra…

Des del nostre punt de vista creiem que no procedeix un canvi de nom, ja que seria un motiu més per anar perdent referències històriques i de treball fet amb el veïnat del barri. Sense aquestes, que hem anat construint al llarg d’aquests anys, els nostres barris mai tindran una història sòlida perquè la construcció d’aquesta es va configurant de manera capritxosa i a la mercè de les tendències i modes del moment i no acaba de consolidar-se, la qual cosa fa que mai tingui personalitat pròpia. El nom d’aquesta biblioteca es va posar en moments delicats de la història del nostre país. Els anys 70 es va aconseguir posar noms a nous equipaments del barri, sortejant els impediments de les autoritats del moment. No podem enterrar d’aquesta manera la història d’un barri com el nostre, tornant a començar sempre de nou, amb actes com els de canvi de noms quan no hi ha necessitat.
Defensem que no es porti a terme aquest canvi de nom ja que, a més d’amagar part de la història del barri que tant ens ha costat transmetre al veïnat. Sempre hem defensat figures com la d’en Ramon Alòs-Moner, que va sentir molt intensament la derrota del seu país amb el cop d’Estat contra el govern democràtic de la República.

Així ho hem fet saber a les autoritats i responsables del Consorci de Biblioteques i també hem expressat el nostre desacord en els diferents Consells de Barri.