Davant del desallotjament de 400 persones que malvivien en un institut abandonat de Badalona, volem expressar el nostre rebuig absolut a com l’Ajuntament de Badalona està tractant el conflicte.

Moltes de les persones desallotjades de l’institut B9 ja van ser desallotjades d’altres llocs de refugi que havien trobat. Algunes vivien en una nau al barri del Gorg que es va incendiar l’any 2020. En aquella ocasió van morir cinc persones i el gruix d’ocupants es va traslladar a l’antic institut. A banda d’això, durant mesos a Badalona s’han efectuat altres desallotjaments, com ara al carrer del Progrés, al carrer d’Antoni Bori o al carrer de Neus Català, provocant el desplaçament de persones cap al B9. Recordem també que fa pocs anys l’Ajuntament de Badalona va tancar l’únic alberg existent sense voler donar cap alternativa.

Aquests fets demostren que l’actual alcalde Xavier Garcia Albiol fa molts mesos que provoca aquesta situació. Sembla clar que busca agreujar el problema, no solucionar-lo, i a la vegada radicalitzar els seus votants de cara a les pròximes eleccions municipals. Lamentablement, sempre li ha donat bon resultat electoral tractar persones indefenses com a brutícia. Per això ho fa.

Una altra tàctica que li funciona és la de generalitzar les acusacions de delinqüència contra aquests grups, sense voler diferenciar entre una situació de necessitat extrema i alguns comportaments rebutjables. Sabem que dins dels assentaments, en general, hi ha algunes persones que exploten les altres, però la gran majoria viu de feines molt precàries o donacions i alguns, fins i tot, tenen contractes amb sous de misèria. 

Amb aquestes accions i declaracions, l’alcalde de Badalona està incendiant el problema de tal manera que ens afecta a moltes ciutats de l’Àrea Metropolitana. Ell ja sap que molta d’aquesta gent es traslladarà a altres municipis del voltant. No li importa gens, de fet, és el que vol. En unes declaracions a TV3 es vantava que 350 dels habitants de l’antic institut ja no són a Badalona i a això li diu “normalitzar la situació”. Tampoc li interessa complir la llei que obliga tots els municipis a empadronar a la gent que hi resideix encara que no tinguin domicili fix. En aquests municipis que no compleixen la llei (perquè n’hi ha més) l’alcalde decideix qui és veïna i qui no.

Una mostra més greu del que advertim va ser el que vam poder presenciar ahir quan una parròquia de Badalona va oferir un lloc per dormir a quinze persones sense sostre. Un petit grup molt agressiu del veïnat va impedir a la Creu Roja i Càritas que descarreguessin material per adequar el local, llençant objectes, insultant a la gent d’aquestes ONG, cridant que no volien “negres assassins” al seu barri i criatures dient que “amb Franco això no passava”. 

Aquests és el futur que ens espera si no apaguem aquest foc. Quan un foc creix no respecta res, a vegades ni al piròman que el provoca. No és admissible que des d’un consistori s’alimenti la confrontació entre el veïnat en comptes de cercar solucions a aquesta situació i preservar la convivència.

Finalment, fem una crida a les altres administracions supramunicipals perquè s’esforcin molt més a aportar solucions: Àrea Metropolitana, diputacions i Generalitat de Catalunya.

Confederació de Federacions d’Associacions Veïnals de Catalunya

Coordinadora Veïnal del Baix Besòs

Federació d’Associacions Veïnals de Badalona

Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona