ELS PROBLEMES D’INSEGURETAT AL BARRI DEL BESÒS I EL MARESME

El passat mes d’agost es van iniciar una sèrie de mobilitzacions al barri del Besòs i el Maresme. Veïns i veïnes han posat de manifest el malestar per la manca de seguretat que estan patint.

A les mancances que ja de lluny ha anat patint el barri, s’hi va afegir la crisi econòmica de 2008 que va venir a posar més llenya al foc a la situació límit en que vivia el barri, en els aspectes laborals, econòmics i socials.

Els robatoris al carrer i als domicilis, la proliferació de toxicòmans, xeringues al carrer, l’ocupació il·legal d’habitatges, l’incivisme fan que la població del barri es senti insegura, però a on resideix la veritable inseguretat, és en :

La manca d’accés al treball. Gran part dels veïns estan treballant en condicions precàries degudes a unes lleis que afavoreixen aquesta precarietat.
L’accés a la sanitat pública, desmantellada a Catalunya i presentada como un servei per a pobres, amb llargues llistes d’espera i el CAP BESÒS sense capacitat per absorbir a tota la població del barri. Reforçant-se la idea de que “…en quant tingui una mica més de diners m’aniré a la privada.”
La qualitat de l’ensenyament públic. Passa el mateix que a la sanitat. L’oferta per a les persones adultes i la formació professional és precària i el reforç a les activitats extraescolars, nul·la.
El risc d’exclusió social. Gran part de la població del barri el pateix, afavorit pel que està expressat en els punts anteriors. També perquè hi ha molta població envellida que no pot fer front a les despeses ordinàries, com per exemple, la de manteniment de la comunitat de propietaris, ja que viuen amb veïns que han ocupats els pisos i no afronten les despeses comuns, o bé els locals tenen tal deteriorament que els resulta molt difícil abordar reformes.
La manca d’intervenció de l’administració en la regulació d’activitats manifestament il·legals, no aplicant les corresponents ordenances, permetent el deteriorament progressiu dels edificis, la impunitat absoluta davant d’actes d’incivisme al carrer, etc.
La manca de transparència, es a dir la manca de qualitat democràtica per part de les administracions, que prenen decisions que afecten molt directament a la vida del barri, sense comptar amb els veïns. Com és el cas més recent de la instal·lació de barraques per prestar atenció als menors estrangers no acompanyats (MENA), adoptant formes d’absolut secretisme.

Se senten marginats respecte de la resta de Barcelona, també i principalment, perquè estan veient que cada vegada que la ciutat té un problema d’ubicació d’un servei que pot ser conflictiu i polèmic es pensa que el lloc més adequat es el barri del Besòs i el Maresme. Només s’ha de pensar en la “platja pels gossos” o en el ja citat respecte de l’equipament pels anomenats MENA, sense fer referència a altres instal·lacions de les que s’estan patint les conseqüències en forma de contaminació i males olors.

Cap dels projectes encaminats a la millora del barri han tingut una resolució adequada, des del “Projecte d’intervenció integral del Maresme-Besòs” del 2008 passant per l’actual Pla de Barris o les anunciades polítiques actives sobre l’atur, el desenvolupament del Pla integral de reformes estructurals i instal·lació d’ascensors, la adequada administració del recursos del Pla comunitari, etc.

Aquests projectes que eren esperançadors per sortir de la situació límit que ha patit de sempre el barri, no han arribat mai a termini. Veïns i veïnes no son responsables de que els projectes no hagin prosperat, com tampoc ho són ni han provocat, la crisi econòmica. Els responsables de tot això són les autoritats, en les que s’ha posat la confiança perquè es millorés la qualitat de vida al barri i fer que aquest esdevingués un barri segur. Es té la sensació de que mai s’acaba de passar de les paraules als fets i d’aquí ve tot aquest malestar traduït en inseguretat.

Exigim a les autoritats:

Que es faci una avaluació acurada, amb la participació de veïns i veïnes, de tota aquesta problemàtica social que provoca el que identifiquem com a “inseguretat”.
Que s’adoptin mesures orientades a revertir els efectes negatius que tot això provoca amb la finalitat de protegir, almenys, a les persones més vulnerables, infants, gent gran, aturats, desnonats…
Passarien per millorar l’estima per la feina de Guardia Urbana per part dels responsables de l’Ajuntament. La millora de la dotació de Mossos per part de la Generalitat. La implicació adequada del Poder Judicial. El treball en polítiques de millora de les lleis actuals. L’aplicació de les ordenances municipals. Una correcta inserció social.
Manteniment i reforç dels serveis públics (sanitat, educació, atenció social) que són els que garanteixen els drets bàsics de veïns i veïnes.
Compliment del ja pactat en exercicis anteriors, respecte de la dotació d’equipaments necessaris pel barri que afavoreixin la protecció dels més dèbils, el foment de la cultura, la formació i l’oci saludable i serveixen de recolzament del teixit social i reconeixement del treball actiu que desenvolupen de forma voluntària veïns i veïnes.
Que es descentralitzin els serveis de venopunció i els punts d’intercanvi de xeringues, així com altres serveis d’aquest tipus, perquè els problemes no es concentrin sempre en uns mateixos barris.
Que als veïns d’aquests barris de la perifèria, que són ciutadans de ple dret com tothom, se’ls consulti sobre les solucions que cal portar a terme per fer front als problemes que tenen.