Es parla molt de l’apoderament ciutadà i de fet s’està omplint la ciutat del que diuen “processos participatius”, des de la iniciativa la Model s’obre a la ciutat passant per La remunicipalització de l’aigua, i el canvi de nom de la plaça Antonio López, fins l’últim en el que hem tingut important presència, Repensem el 22@.

És lloable l’aposta d’aquest Ajuntament per la participació dels veïns amb la idea de que l’administració no és la solucionadora dels problemes, si no facilitadora d’iniciatives. Que els veïns i veïnes siguin els que estableixin objectius i actuacions de millora en els seus barris i per extensió a la ciutat. Però és aquesta la realitat?

No, ja que el Ple de l’Ajuntament va rebutjar les iniciatives ciutadanes, vetant la consulta per la remunicipalització de l’aigua, sense presentar al·legacions tècniques que justifiquessin el rebuig. La majoria de grups van incomplir el Reglament de Participació Ciutadana que ells mateixos havien aprovat. Tot va quedar en un no res després de mesos de treball i de la recollida de signatures.

Baixant al nostre àmbit de barri, percebem que no se’ns ha tingut presents a l’hora de projectar actuacions per millorar el nostre entorn. Hauria estat molt fàcil seure amb les entitats i revisar quines actuacions estaven pendents o ja pactades amb governs anteriors, amb la finalitat de donar-les continuïtat, prioritzant aquelles més urgents o matisant aspectes nous, però no ha estat així.

Exemples n’hi ha molts, des del plantejament del Pla de Barris fins els conflictes generats per la instal·lació de benzineres, passant pels desitjats equipaments o les promeses incomplides respecte del BUS 136. Hi ha una espècie de despotisme, assumpte que està renyat amb el tant de moda apoderament veïnal. I no es tracta de manca de recursos, al·legació recurrent de moltes administracions, mai n’ha tingut tants un ajuntament com aquest, que es va trobar amb un generós superàvit.

Continuem tenint la sensació de barri oblidat fins i tot per aquells governants en els que s’havien posat grans expectatives donant-los la confiança del govern de la ciutat. Un Ajuntament de Districte que ens tracta amb menyspreu i que actua amb poc rigor, que ha continuat amb les polítiques de sempre, omplint el barri de “tècnics” que el coneixen poc, no viuen la necessitat reivindicativa del canvi i  no alimenten la transformació per a que el veí que hi viu es quedi i arreli definitivament. La major part del pressupost se’n va en titulars, propaganda i grans plantejaments teòrics. S’escolta poc o molt poc l’associacionisme veïnal, veritable agent de focalització de les necessitats del barri.

S’ha descuidat l’espai públic i el seu manteniment ordinari (zones verdes, espais infantils, etc.) que és on el veí aprecia de manera més immediata la gestió de govern. S’apliquen programes que venen de fora proposats per “entitats” que només busquen emportar-se suculentes subvencions, el relat podria ser llarg.

Però no ens hem de queixar només d’aquest equip de govern, hem de demanar comptes a la resta de grups polítics per la seva inacció, incapacitat pel diàleg i la recerca de solucions.

Es perden en buscar poder i rèdit polític i no s’ocupen de transformar la ciutat i millorar la vida dels veïns.

Entre uns i altres, a la ciutat i als barris, hi ha poques millores (que no ens parlin de carrils bici i superilles) o es que ho deixen tot pel final del mandat? Estem una mica farts, i no ens queda més alternativa que defensar-nos amb les eines democràtiques de les que disposem, lluitem perquè així sigui. Només es pot transformar la ciutat i el barris amb els veïns i veïnes.